A L'ESCOLTA

BON CAPVESPRE...

"... restar a l'escolta d'això que surt de dins..." (Etty Hillessum)

I què surt de dins? Bona pregunta... Tantes coses... Tants sentiments... Tantes angoixes... Tants desitjos... Tants futurs irrealitzables, potser... Tants mals de panxa, a voltes...

Mals de panxa??? En forma de... Ni ho menciono... M'he pres una camamilla, tranquils... Per tant, estic d'allò més sòbria... 

Sento, però, que m'he d'escoltar amb més profunditat, per a trobar les arrels d'allò que surt de dins...

But, oggi come oggi... Voldria recollir de dins el més pur??? Pur? Ho tens difícil, no, nena? Sí i no... Deixeu que m'escarrassi a trobar el que sóc més genuïnament...

I sóc una dona, no pas un carabiner, com cantava la Marina Rossell... Caòtica, xata, estàs la mar de desmarxada... Ferida, més aviat! D'amor... Sí... Mancarebbe... I es pateix tant i tant... Que no sé...

Avui llegia les paraules d'una de vosaltres, que expressaven tant dolor, tant... I m'he transportat a un sofriment semblant, de fa poc... de quan no volia ser una entre mil... I vaig guanyar posicions perquè vaig acabar sent la 301... 

En fi, escrit tal com raja... I fent un remena, remena nena excepcional... Scusatemi, plis!

I ara quatre mots que evoquen la puresa, la meva realitat i la del món que em toca viure... Tan desgavellat com jo... Entre nosaltres, això em fa sentir molt terrícola. Van les paraules...

Vides innocents...

Silencis immaculats...

Conformen tot el que sóc...

I per si això fos poc...

Tinc ales i puc volar...

Al més preuat dels racons...

On no hi haurà plors...

Només somriures pintats...

De colors ben virolats...

Perquè... a pesar de los pesares... la vita è bella, anzi, bellissima!