SEGON VIATGE (VII)

Segon viatge? Segona adolescència? Què en penseu?

Crisi - Joan Alfred Mengual

En el seu conjunt, “segon viatge” té un to més positiu. No és només merament una imatge sinó una imatge que ens posa en camí. Sens dubte, un viatge pot suposar riscos i perills, però sona a quelcom moderadament atractiu. Instintivament ens tirem enrere davant una crisi que impliqui una segona adolescència. Per suposat, seria absurd excloure la paraula crisi del nostre vocabulari. Però una altra cosa molt diferent és fer de la “crisi en la meitat de la vida” la referència fonamental.

SEGON VIATGE (VI)

Si la terminologia “segon viatge” expressa esdeveniments d'innombrables de vides humanes, aquests viatges es repeteixen també en mites innombrables. 

En busca d'Ítaca - Jeroni Mira Galmés

La figura d'Ulisses comprèn no només el segon viatge sinó també el primer i el tercer. En el seu primer viatge festeja amb Helena, s'instal.la amb Penèlope, engendra un fill, i governa Ítaca fins que de mala gana s'uneix a l'expedició a Troia. Vint anys de la meitat de la seva vida passen abans que Ulisses torni a casa. 

També Penèlope i Helena farien el seu segon viatge, oi? Però potser són les grans oblidades... Què me'n dieu?

EL SEGON VIATGE (V)

Sóc a prop dels 50. No he fet tard.

Homes i dones cridats 

a un segon viatge pateixen 

una pèrdua d'orientació (...) Aquest segon viatge 

és un viatge d'autoexploració que pot ajudar les persones 

a descobrir-se veritablement 

a si mateixa a la meitat de les seves vides. 

“La meitat no ha d'entendre's massa rígidament. 

Segons viatges poden esdevenir-se a gairebé qualsevol edat: 

des dels 20 tardans fins als 50 i fins els 60.

EL SEGON VIATGE (IV)

Continuem viatjant...

Ja Dante, a "La divina comèdia" esmentava el segon viatge...

Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi retrovai per una selva oscura
che la diritta via era smarrita.

(A la meitat del caminar de la nostra vida
em vaig retrobar per una selva fosca
perquè la via recta s'havia perdut.)

Pintura del bloc http://pintaracuarela.blogspot.com.es/

Més que la via... nosaltres, a voltes, vaguem perduts, sense saber quin rumb donar a la nostra vida...

I és que potser només tenim aquesta certesa: que hem de virar de direcció...

I no ens han ensenyat com ni quan ni amb qui ni perquè...

I ara que hi penso... Les paraules del poeta prenen una actualitat rabiosa:

"Caminante no hay camino. Se hace camino al andar..."

Doncs, apa, a fer camino... encara que no sigui exactament recte...

EL SEGON VIATGE (III)

Aquest segon viatge és un viatge d'autoexploració que pot ajudar la gent a descobrir-se veritablement a si mateixa 

en la meitat de la seva vida. 

“La meitat” no s'ha d'entendre massa rígidament. Segons viatges poden passar 

a qualsevol edat: des dels 20 tardans als 50 i fins als 60.

Apa, a seguir viatjant... Deixem anar les amarres!

EL SEGON VIATGE (II)

Tarda al bosc - MyMon Emilio Amilibia Bloc de pintura

Ens embarquem en la segona meitat de la vida sense cap preparació. O és que existeixen potser escoles per a "quarentons" que els preparen per a la vida, i les seves exigències (...) No, donem el pas vers la tarda de la vida sense cap preparació; pitjor, donem aquest pas amb la falsa pressumpció que les nostres veritats i ideals ens serviran com fins ara ho han fet. Però no podem viure la tarda de la vida segons el programa del matí de la vida... (Jung)

Perquè continuem pensant sobre el segon viatge...

EL SEGON VIATGE (I)

4 barques - Anna Morales

Entorn “la meitat de la vida” 

moltes persones 

experimentem un segon viatge. 

Aquesta experiència 

pot ser angoixosa 

i depriment i a voltes 

sembla un viatge sense meta...

(El segundo viaje de Gerald O'Collins)

En aquest segon viatge em trobo amb tempestes ferotges... amb dies de calma... D'una cosa, però, n'estic convençuda: és el meu temps i és l'únic temps...

Com he de seguir el viatge? I vosaltres?

TANCA ELS ULLS

Banc - Mercè Roig

Ens vam asseure en un banc del parc... Era fosc, un dia de tardor fred de novembre... La nostra segona cita...

Després de parlar per trencar el gel, em va dir: "Tu i jo tenim una cosa pendent, oi? Tanca els ulls". Llavors em va besar als llavis... Era la primera vegada per a mi... 

Nerviosa, no vaig saber què fer i no em va semblar per tant... M'havia passat 47 anys de la meva vida sense cap "petó de pel.lícula", com m'agrada dir...

I ara enyoro besar-lo... I molt!

Bona nit!

(continuarà...)

COMPTE AMB LES ESCALES

Em va deixar marxar... Amb sentència de tribunal unipersonal inapel.lable...

Això sí, com sempre, va exclamar: "Compte amb les escales..." Quan ell m'acabava de tirar al buit d'un terrible forat...

I encara rodolo i rodolo.. I no ho he paït... I em costa fer el dol...

Però me'n sortiré, oi?

Bona nit!

(continuarà...)

NO TORNARÀ

Ara ja ho sé.

Liestraum - Laurentino Martí

No tornarà.
Ell no vindrà.

Ni l'espero.
Ni l'escolto.
Ni el contemplo.

Sí el desitjo.
Sí que el sento...
I el somnio...

I amb les ales
d'angeleta
per ell vetllo.

Sempre alerta,
molt atenta
i amb cor tendre.

(Anònim)

DESGLAÇ

Aquesta nit m'acomiado amb un poema d'amor, 

de bales, de vent, d'ulls...

"Desglaç" de Maria Mercè Marçal.

L’ombra del meu amor sense casa.

La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.

El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa

l’ombra del meu amor sense casa.

Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles

que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor 

sense casa.

El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent

que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa 

l’ombra del meu amor sense casa.

Amapolas - Elena Rubert