dijous, 19 de febrer del 2015

AMOR DE PREDILECCIÓ

AVUI... BONA TARDA 
DE PART DE L'ETTY I DE LA M. PILAR:

"Ja no estic enfadada amb ell, l'estimo amb predilecció... Aquesta nit, ja al llit, m'he dit de sobte: hauria de donar gràcies a Déu per donar-me uns sentiments tan intensos i apassionats, i per haver portat a la meva vida un home capaç de respondre a tots aquests sentiments, fins i tot quan ha deixat de posar les seves mans damunt meu durant diverses setmanes... M'havia dit a mi mateixa que l'odiaria fins que s'hagués restablert l'equilibri entre cos i ànima en la nostra relació. Ahir tots els meus sentiments cap a ell eren ben confusos, i pensava que sempre romandrien així. Però ara el sento ben a prop meu i l'estimo sense el més mínim sentiment de confusió..." (Etty Hillessum)

Amor de predilecció? Serà una nova forma d'amor? Un sentiment que apunta al "más difícil todavía"?

No sé massa què dir... però m'agrada... voldria estimar així a algú, amb predilecció... Perquè sí, perquè vull, perquè sóc fràgil i el meu cor es polaritza cap a l'ésser estimat que m'apareix evident, únic. "És ell". Crec que serien les dues paraules més encertades per a expressar-ho... 

Per formació m'han transmés que aquesta és la manera d'estimar del Déu personal dels jueus i dels cristians... Pot ser això transportable a la relació entre un home i una dona? Suposo que sí, per a la meva amiga, sí... Estima Julius Spier, el seu terapeuta molt més gran que ella, amb una amor de predilecció...

Un amor que, a voltes, es manifesta fins i tot sense el contacte físic suprem de la compenetració sexual? Sembla que sí, pel que deixa entreveure en el seu "Diari".

I, a més de la predilecció, l'estima sense el més mínim sentiment de confusió... És com si hagués focalitzat perfectament el zoom de la seva mirada exterior i interior. I ell, l'amor de la seva ànima, s'hagués fet diàfan, radiant... 

Permeteu-me un cop més que acabi amb un fragment del meu llibre bíblic preferit comú a les tradicions religioses d'ambdues, el Càntic dels Càntics. Perquè així de ben enfocat tenia el zoom l'estimada a l'hora de descriure l'amant:

El meu estimat és blanc i rogenc,
es distingeix entre deu mil.
El seu cap és or finíssim;
els seus rulls, tanys de palmera,
negres com el corb.
Els seus ulls són coloms
al costat dels rierols,
es banyen amb llet
i reposen a la vorada.
Les seves galtes són un erol de bàlsam,
arquetes de perfum.
Els seus llavis són lliris
que regalimen mirra.
Els seus braços són cilindres d'or
ornats amb gemmes de Tarsis,
el seu ventre és vori treballat
recobert de lapislàtzuli.
Les seves cames són columnes d'alabastre
assentades sobre sòcols d'or fi.
És esvelt com el Líban,
majestuós com el cedre.
La seva boca és dolça.
Tot ell és una delícia.
Així és el meu estimat,
així és el meu amor,
filles de Jerusalem!

A mig camí - "Pinzellades d'imaginació"

dilluns, 16 de febrer del 2015

L'HABITACIÓ DEL SECRET

AVUI BON DIA PLE DE LLUM I SERENOR. 
JA HO SABEU, DE PART DE LES DUES:

"Sempre hi ha una habitació silenciosa en qualsevol racó del nostre ésser..." (Etty Hillessum)

Una habitació silenciosa no vol dir buida, ni vol dir aburrida, ni vol dir negativitat, ans al contrari...

Convé que tinguem aquest petit o gran espai en el nostre interior per a rumiar i assimilar i gaudir astoradament de la bellesa que dia a dia se'ns regala sense ser-ne ni tan sols mereixedors...

Silenci per a pregar, per a fer memòria agraïda i també per a fer dol de comiats, d'actituds que no entenem, dels nostres morts més estimats, també... és clar...

Silenci per a estimar amb una intensitat que potser ens fa xisclar per fora i ens fa aprofundir per dins... sobre què? doncs... sobre l'amor que es vessa una i altra vegada... sobre la bellesa d'una vida que créiem ja arribada al cim per a declinar...

I resulta que no, que encara no, que teníem una sorpresa increïble preparada... feta evidència en una estació de tren... molt freqüentada... feta evidència en el bar de la cantonada... feta evidència en un carrer amb nom de general... Qui ho havia de dir...

Precisament les famílies jueves, abans i en temps de Jesús, no sé si ara, tenien a les cases l'habitació del secret... del silenci discret del plaer... del moviment compenetrant dels cossos... Era el refugi dels pares... Preciós!

I aquesta estança externa... ara i aquí... la tinc també a dins. A voltes m'hi refugio per a recordar, agrair i projectar...

Em permet respirar a fons... somriure per dins... quan... entre la multitud que va i ve... sóc capaç d'emprendre el viatge interior, despullada completament... 

I arribar fins a la porta de la cambra... per a passar suament els dits pel forrellad de la porta i obrir-la i treure el cap i submergir-me tota jo en el simple desig de ser amb ell per a poder repetir una i altra vegada... fluixet, molt fluixet... que "jo sóc del meu estimat i el meu estimat és tot meu".

Habitació matrimoni- Bloc "Dibuix d'interiors"

dilluns, 9 de febrer del 2015

SER BÀLSAM

AVUI... UN BONA NIT BALSÀMIC... JA SABEU DE QUI!

"Voldria ser un bàlsam vessat sobre tantes ferides" (Etty Hillessum, 13 d'octubre de 1942).

Quina vocació més extranya aquesta, ser bàlsam que curi ferides, i tanmateix és d'una preciositat immensa... 

I si fos aquesta la meva vocació? 

Voldria ser pau vessada sobre tants odis, rancúnies, violències, paraules grolleres... pau...

I també... ser dolçor vessada sobre tantes aspreses, i sortides de tot, i crits i cares llargues... dolçor....

I encara voldria ser calidesa vessada sobre tantes fredors, tanta indiferència globalitzada... calidesa...

Fa un moment algú m'acaba de dir això... sí això mateix... em dónes pau i dolçor i calidesa...

I m'he deixat captivar per les paraules... i m'he sorprés... i m'he mirat a mi mateixa...

I tot i que qui ho ha dit així ho experimenta i a mi em sembla que això encara és vocació que s'ha de realitzar... m'he somrigut, he respirat a fons i he arribat a dir a mitja veu... 

L'amor fa noves i bones totes les coses... 

I quan sóc embaixadora de pau, de dolçor i de calidesa sóc bona i nova perquè et miro, estimat no com a possessió o conquesta, sinó com a regal que se'm dóna...

A tu, el més bell de tots els homes... a tu, delicat, respectuós i collidor... Per cert, també aquesta una vocació preciosa, no?

"Dolça" d'Anna Pascual.

Dolça - Anna Pascual

dissabte, 7 de febrer del 2015

L'ABSÈNCIA DEL TU

BONA NIT ALTRA VEGADA 
DE PART DE DUES VELLES AMIGUES:

"Sempre la mateixa vacil.lant autoestima: tens por que et consideri simplement com un cas de tants, només com tots els altres que acudeixen a ell amb els seus desitjos i enyoraments insatisfets; no acabes de creure que entre ell i tu es dóna una relació real i autèntica; i quan succeeix que no es comporta de la manera que tu voldries, o hi ha alguna diferència entre els vostres ritmes, et sents insegura i ferida, i prefereixes retirar-te desseguida i fer-te la intereressant, portant-te a tu mateixa i els teus sentiments a un altre racó". (Etty Hillessum)

No hauria pas trobat millors paraules, si les hagués cercat amb desesperació, que reflectissin com em sento ara i aquí...

No tinc por que em consideri com un cas de tants, sinó com una dona de tantes... com una dona com les altres... com una dona sense nom o amb nom de "mala experiència"...

Tinc por que pugui arribar a ser per ell el mateix dormir amb mi que amb la veïna del segon o amb la primera dona que es trobi en una nit d'estiu... 

No tinc por que no respongui a les meves expectatives, sinó que jo no respongui a les seves...

Serà que no m'acabo de creure que entre nosaltres existeix una relació real i autèntica?

Serà que l'enyorament terrible que sento d'ell em fa distorsionar les situacions, les paraules i els gestos?

I no m'atreveixo a dir... perquè tampoc no ho puc fer amb llibertat... I verbalitzo poc el que sento perquè esclataria en un crit i un plor eixodidors que m'espanten només d'imaginar-los...

I sí, em sento ferida... Ferida perquè voldria omplir tots els racons del meu cos, del meu pensament i del meu cor amb les teves carícies, els teus petons, les teves abraçades...

Ferida per una absència que m'angoixa i que és preludi d'un futur... proper? llunyà?

I també jo, cada dia, faig i desfaig la maleta dels sentiments... per a desar els que no em convenen i buscar i rebuscar els més positius... I m'aparto i arrossego tot el que em pesa, el que em fa patir...

Mentrestant l'amor i el desig creixen (seran impossibles?). Desitjar i estimar tant... a la meva manera, a la manera de dona insegura que ho fa a les palpentes...

I a voltes la por a l'oblit m'assetja... la por a no tenir un tu que m'estimi... No qualsevol tu, és clar, ja no... sinó TU!

Nu groc- Lluís Albert

diumenge, 1 de febrer del 2015

LA VEU INTERIOR

US DESITGEM MOLT BONA NIT I DOLÇOS SOMNIS:

"Cal escoltar amb paciència la pròpia veu interior" (Etty Hillessum).

Què diré? Què més puc afegir? Poca cosa...

És la consciència aquesta veu interior? Llavors l'associem al que no fem bé...

És una mena d'ànima "parlanxina" que no para de dir-nos una i altra vegada: ei, que sóc aquí, noia?

És la persona espiritual de la quan en parlava Pau de Tars en les seves cartes? Una sort d'integralitat que tot ho porta a plenitud?

I per què ho hem de complicar tant? Per què?

És la veu interior que hem d'aprendre a saber escoltar amb paciència, amb molta paciència...

És com un pols interior que marca el nostre estat d'ànim... allò que ens mou...

La veu dels sentits, dels sentiments i de les emocions... i de la racionalitat, també...

És com la fletxa que ens mostra la direcció a seguir...

I també és l'alerta que en un moment donat de la nostra vida ens pot fer virar cap a la direcció diametralment oposada... I mira què en feia d'anys que caminaves cap a l'altre costat...

És la veu que ens parla d'amor, que apunta a un tu referencial amb nom i cognoms... I jo que pensava que ara no... que ara ja no...

És la veu que ens sorprén... perquè sempre som a punt d'estrenar un nou camí a la vida o de reorientar el que seguíem...

N'esteu segures? Atura't, fes silenci i escolta... perquè parla molt fluixet i sense estridències.

LA VIDA ÉS ESPLÈNDIDA

BONA NIT DE PART DE LES DUES:

"Voldria només dir això: la misèria que hi ha aquí és realment terrible -i no obstant això, a la nit, quan el dia s'ha post, em passa sovint de caminar a bon ritme al llarg del filat, i, llavors, del meu cor sorgeix sempre una veu -"no hi puc fer res, és així, i d'una força elemental"-, i aquesta veu diu: la vida és una cosa esplèndida i gran, més tard haurem de construir un món completament nou. A cada nou crim i horror haurem d'oposar un fragment d'amor i de bondat que caldrà conquerir en nosaltres mateixos. Podem patir, però no sucumbir" (Etty Hillessum).

La bondat i l'amor s'abraçaran... quan? "Chi lo sà! Qualque giorno..."

Aquests dies que celebrem els 70 anys de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz recordem de manera especial tants i tants centenars de milers de persones assassinades...

De la mà de l'Etty, he anat descobrint els goigs, les tristeses i les desesperacions d'aquesta jove apassionada i apassionant, de la seva generació, dels seus contemporanis...

Ella va voler compartir el destí comú del seu poble. Es va reconciliar amb els seus germans de raça i fins amb els seus botxins... des del més absolut abandó en el Déu d'Abraham redescobert sota el rostre del Pare de nostre Senyor Jesucrist.

Us convido a llegir el seu diari i les seves cartes. I, sobretot, us convido a posar un fragment d'amor i de bondat en l'avui, l'ara i l'aquí que ens toquen viure. Perquè la vida és esplèndida, gran, bona i... bella... "anzi, bellissima".

Gaudim de la bellesa de la vida tot i les contradiccions externes i internes que s'entesten a desfigurar aquesta bellesa...

I en aquest gaudi de l'elegància "più semplice" endinsem-nos en la vivència de la serenitat del present, no del que ens agradaria, sinó del que és "veramente" per a construir un futur més madur, conscient i compromés...

Perquè poder patir, però mai, mai de la vida ens hem de rendir... Llavors també nosaltres podrem caminar pel filat que ens envolta, aixecar els ulls al cel i donar gràcies per tots els béns rebuts...

D'entre ells, potser el més preciós sigui l'amor, perquè la fe i l'esperança passaran, però l'amor no passarà...

Gràcies, Etty, pel teu testimoni de vida. Recollim la teva herència i seguim vivint la bellesa de la vida en el punt que tu la vas deixar...

Etty Hillessum - Gemma Pauwels

UN LLOC PER AL FRED DEL DIA

REBEU EL NOSTRE BONA NIT MÉS CÀLID, TOT I EL FRED:

"Si saps com assignar el lloc just al fred del dia en la teva vida, no restaràs desencantat per molt temps. Perquè saps que fins i tot això forma part de la vida" (Etty Hillessum).

No sempre tot és calidesa... també hi ha fredors... glass... en la meva vida... en la dels altres...

La fredor del sense sentit... del considerar-se no res... de no tenir nom...

La fredor dels propis fracassos... de les meves inconsistències... mancances... tonteries... egoismes...

I també desencants... molts o pocs, però n'hi ha...

I no sempre per culpa de... sinó per les falses expectatives que poso sobre mi mateixa i sobre els qui tinc més a prop...

Per a mi ara i aquí... en aquest racó del planeta terra... insignificant... la distància és una d'aquestes fredors difícils de portar... sóc fredolica... ho sabeu...

Voldria restar més a la vora d'ell... frec a frec... voldria sentir la seva veu a cau d'orella...

Voldria que em despertés la seva carícia, el seu xiuxiueig... un petó furtiu... una abraçada...

La seva absència és fredor que desencanta... I sí, ja sé que també forma part de la vida... però això no treu que... vulgui descansar el meu cap damunt del seu pit i estrènyer-lo sense cansar-me i dir-li a mitja veu....

El meu estimat és tot meu i jo sóc tota seva...
Home assegut i dona ajupida mirant-se - Joan Pascual Roca

ACOLLIR L'ALTRE

US DESITGEM EL NOSTRE BONA NIT MÉS ACOLLIDOR:

"Acollir l'altre en el meu univers interior i deixar que es desenvolupi, disposar-li un lloc on ell pugui créixer i desplegar les seves virtualitats. Sí, viure amb l'altre, encara que no el veiem durant anys. Deixar-lo que continui vivint en nosaltres i viure amb ell: això és l'essencial... Per això, quan s'estima de veritat, s'ha d'estar disposat a patir. Contràriament es tractaria d'un amor no autèntic, d'un amor centrat en nosaltres mateixos, d'un amor possessiu" (Etty Hillessum).


I mira que té tant de possessiu el meu amor, d’egoisme... I no ho voldria… i encara em rebel.lo més… Tinc la pròpia vulnerabilitat tant a flor de pell…

Serà perquè s'han despertat en mi tantes ganes de manifestar el que sento… Si em deixés portar… em dedicaria a petonejar, acaronar i abraçar…

Tinc tants petons que ara malden per a sortir… tantes carícies per a fer… tantes abraçades per a donar… No a "diestro y siniestro", ara no, ja no… Sé a qui…

En aquesta darrera hora de la jornada estic com més serena… Ara que la pluja és pràcticament imperceptible i que es fa necessari alguna altra peça de roba de més per abrigar-se… Sóc fredolica… Al seu costat, no…

I em queda tant per aprendre a acollir l’altre, tant per a fer-li estada… tant perquè pugui créixer dins i fora… Tant…

Tot un repte que potser plantejo malament, segons com, perquè és cosa almenys de dos això de l’amor, no?

He de deixar que l’altre faci estada en mi i jo he fer estada en l’altre… I no sé pas què és més difícil…

Només llavors passaré de la possessió a la donació, a l’entrega, a l'èxode, i… al sofriment, no per masoquista... sinó… PER AMOR, "agape", és clar.

Èxode - Jordà Vito

MÉS PACIENT

BONA TARDA I... BONA NIT ALTRA VEGADA:

"I he d'esdevenir encara més pacient" (Etty Hillessum).

I com puc ser més pacient... si noto, ara mateix, que la vida va quatre passes endavant respecte a allò que em proposo...

I com puc ser més pacient... si he de donar resposta a una sensibilitat que se'm desborda per moments...

I com puc ser més pacient... si el meu món, el meu petit món, es va esquerdant a marxes forçades...

Quina és la recepta màgica per a ser-ho... La pedra filosofal... El "quid" de la qüestió...

No hi ha receptes... ni pedres... ni quids...

Només hi ha... paciència per a ser més pacients...

Hi ha pregària de petició per a demanar-la... i pregària d'agraïment quan en podem fer un tast...

Només hi ha... amor i més amor, que mai diu prou... que mai es cansa... que mai no condemna... que sempre vetlla... sempre... sempre... i en tot... absolutament...

Avui us deixo amb la lletra d'una cançó en versió original que tot i que parla de l'amor... té molt a veure amb la paciència i amb la impaciència...

Enllaçats - Joan Pascual Roca
El amor ha de traducirse en hechos,
es mucho más que palabras,
mucho más que sentimientos
obras son amores y no buenas razones,
el amor no falla nunca.

El amor busca ser correspondido
es la comunicación del amante 
y el amado,
es donarse enteramente,
entregarse mutuamente,
el amor no falla nunca.

El amor es el sentido de la vida,
el amor es un derroche de alegría,
el amor es la cruz de cada día,
el amor es darlo todo sin medida.

El amor es vivir comprometido,
el amor no es egoísta, el amor no es orgulloso,
el amor todo lo cree, el amor todo lo espera,
el amor no falla nunca.