UN LLARG RECORREGUT

Diuen que aclarir un sentiment és situar-lo en el marc de la consciència. Si en som conscients el podem potenciar o minvar.

Potenciem, doncs, l'amor per l'alliberament dels Països catalans.

Potenciem la joia per saber-nos hereus d'una promesa de llibertat per al nostre poble. 

Desitgem amb tot el cor i tota l'ànima que el silenci es torni a fer paraula.

Perquè encara avui i aquí... Tot està per fer i tot és possible.

Gaudim d'aquest llarg recorregut... i via fora!

Gràcies Quico!

BOQUES I MANS SENTIDES

Nosaltres també!

DEIXAR-SE LLEPAR PER LA VIDA

NO M'HE DONAT A LA FUGA... BONA NIT AMB L'ETTY

"Deixa que la vida, alegra o trista, o com sigui, amb totes les seves contradiccions, et llepi".

La vida... llepa? Alegra o trista... contradictòria... llepa?

Llepa la nena o el nen el mugró de la mare i la reconeix...

Llepa l'amant a l'amada o l'amada a l'amant i l'assaboreix i la fa seva... I el fa seu... I l'estima perquè l'amor es fa tangible en la pell molla i suada...

Llepa el cadell al seu amo o a la mestressa i se sent segur, sap que el protegeixen...

Que no ens faci fàstic deixar-nos llepar per la vida que malda per obrir-se pas enmig d'un munt de contradiccions, d'èxits i de fracassos...

Que em deixi llepar pels altres, per l'altre diferent, sense por. Perquè aquest contacte m'humanitza i em transforma.

SEMPRE ENDAVANT

Hem d'anar 

de mica en mica

tots aplegats,

remant al mateix pas, 

si no volem decaure

ni conviure amb el fracàs.

No ens hem d'arrupir, 

saber mirar "sempre endavant"

i emmirallar-nos

amb la joia de la glòria

per sortir-ne triomfants!

RELLISCAR A TRAVÉS DE LA VIDA

UN COP MÉS... BONA NIT AMB L'ETTY:

"Relliscar i fluir a través del dia, a través de tot el món, a través de la vida".

Us imagineu com podria ser això de relliscar per tota la jornada d'avui...

Deixar fluir els sentiments, les emocions, els pensaments... Respirar fons... Deixar que el rum rum que portem a dins s'apaivagui una mica...

I tancar els ulls i anar amb la imaginació de la Xina a New York, de Camberra a Sabadell, de Cienfuegos a Vilanova i la Geltrú...

I veure dones i homes, grans i petits, de tots els colors, de totes les races... Com senten i s'emocionen i pensen, i estimen i deixen que el rum rum minvi una mica...

Perquè la vida, la mateixa vida que a tots se'ns dóna... s'obri pas enmig d'incerteses, d'èxits, de fracassos.

I PUGUI RELLISCAR LLEUGERA... BEN LLEUGERA.

TINC ENYORANÇA

EL MÉS DIFÍCIL QUE HI HA

AVUI ÉS DIFERENT... 

TOT I QUE A LA MEVA AMIGA ETTY JA LA CONEIXEU

"Deixar completament lliure una persona que s'estima, deixar-la del tot lliure perquè pugui fer la seva vida, això és el més difícil que hi ha". (Etty Hillesum)

I això deu ser el que toca en moments especialment difícils, remoguts, incerts... Deixar del tot lliures les persones que estimes.... Perquè facin la seva vida... El més difícil que hi ha....

I quan la desesperació es fa angoixa que oprimeix l'alè... Quan els despropòsits truquen a la porta dels pensaments... Quan les llàgrimes baixen cara avall sense aturador... 

Només resta escriure aquests quatre mots i pregar Déu perquè la desesperació no sigui tan angoixosa, i els despropòsits no devorin, i les llàgrimes es continguin...

I és que realment he de deixar del tot lliure la persona que estimo... Perquè faci la seva vida... Tot i experimentar amb una tristesa infinita que és el més difícil que hi ha...

PAU I CONFIANÇA

AMB L'ETTY MOLT BONA NIT

"Dona'm pau i confiança".

Ras i curt. També ho seré.

Pau interior per a asserenar-me i asserenar. Per a ser-ne portadora en els meus ambients.

Confiança per afrontar el present i el futur. Per a deixar-me en les mans de qui m'acull incondicionalment.

Pau i confiança, enteses com a do, com a vocació personal, i com a "shalom" a recrear.

... I MESOS I ANYS ABUNDI LA PAU!

LA VIDA: UNA LLUITA MINUT A MINUT (II)

UNA NIT MÉS M'ACOMIADO AMB L'ETTY:

"La vida és realment difícil, és una lluita minut a minut,... però és la mateixa vida la que ens convida al combat".

La vida és bona, és bella, i és també difícil, molt difícil... Per això, lluny de desanimar-nos o de tancar-nos en el nostre món, ens hauria d'esperonar a lluitar per a conquerir-la minut a minut.

Potser a mi no m'ha tocat tan difícil com a d'altres, com a l'home mort a Barajas que portava boles de cocaïna que li han explotat i han acabat amb la seva existència... Per a fer una cosa així... un ha d'estat molt desesperat...

La vida és un do (jo crec que de Déu) que se'ns regala, amb una pluralitat de colors immensa. Quin és el meu color vital? No sé si us ho heu preguntat mai... 

Quan penso en la meva vida... em ve al cap el morat, el lila... Una mica penitencial, ho sé, però...

Darrerament tinc moltes ganes de tirar la tovallola, rendir-me i no seguir lluitant.

Perquè no trobo correspondència entre els meus esforços titànics per estimar, per exemple, i per demostrar com d'immens és el meu amor... I la resposta emmurallada de la persona que estimo i que una i altra vegada s'escuda en la seva llibertat per a dir-me que tot és un miratge...

No us vull cansar... I ara que hi penso... De tota manera potser és que al cap i a la fi tot això forma part d'aquesta lluita a la qual la vida mateixa ens hi convida.

LLUITARÉ EN AQUEST NOBLE COMBAT, DONCS, I, ACABADA LA CURSA, EM MANTINDRÉ FIDEL.

LA VIDA ÉS BONA (II)

BONA NIT AMB L'ETTY:

"Epíleg d'aquesta jornada: la vida és bona (bella), en qualsevol cas".

Prenc consciència que la vida és bonica, bona, bella. En dono gràcies.

Sento el desig de viure-la "fino in fondo" (a tope). No deixem que ens la visquin.

La vida és passió d'amor que es desborda en els petits gestos. Estimem els de prop i els de lluny: donem un got d'aigua, un tros de pa... Visitem el malalt, el qui està a la presó...

La vida és passió d'un amor amagat, silenciós... a les palpentes... en la distància, però no per això menys intens.

La vida és com aquesta escala florida que em fa quasi cridar en aquesta hora foscant:

SENZILLAMENT PRECIOSA. I... EN DONO GRÀCIES (JO, A DÉU)

FIDELITAT A CADA SENTIMENT

BONA NIT AMB LA MEVA AMIGA HEBREA:

"Ser fidels a tot això que ha començat espontàniament, a vegades fins massa espontàniament. Ser fidels a cada sentiment, a cada pensament que ha començat a germinar. Ser fidels en el sentit més ampli del terme, fidels a nosaltres mateixos, a Déu, als propis millors moments." (E. H. - Diari, 30 settembre 1942)

Ser fidels... a les petites coses de cada dia que sorgeixen per casualitat, ens assembla, per què sí, perquè passàvem per allà, perquè vam necessitar ajuda i algú es va prestar... Per a mi, perquè Déu vol...

Ser fidels al que sentim, a cada gest afectuós, a cada somriure, a cada plor compartit, a cada maternitat que ens neix de dins i que no es pot explicar amb paraules...

Ser fidels al que pensem, sense por, per coherència, per convicció, encara que no estigui de moda, perquè la maduresa és dels qui es plantegen els grans interrogants del'existència humana: qui sóc, d'on vinc, on vaig...

Ser fidels a nosaltres mateixos... en definitiva, a les nostres creences, a Déu (jo sí), que em sosté i m'estima fins a vessar el seu amor per amorosir les meves grans o petites ferides de guerra...

Ser fidel als millors moments. I tots en tenim: de generositat, de solidaritat, de sacrifici, de donar-ho tot sense esperar res a canvi... d'estimar gratuïtament, perquè sí, perquè una força interior ens empeny a sortir de nosaltres mateixos....

Perquè la vida és bella..., bellissima, dic jo amb l'Etty... Perquè som capaços del millor, tots i cadascú de nosaltres, tots...

Això és la fidelitat, no la gran, la impossible idea que ens hem fet d'ella. La constància en les petites coses, l'amor cultivat dia rere dia, els detalls, la creativitat, la rutina, la dolça companyia que ens fem l'un a l'altre...

Per això avui us deixo amb l'escena de la vida és bella que retrata el què és la fidelitat en l'amor, en el quotidià... fins en l'adversitat més terrible...

Llavors, com per art de màgia, ell dirà "mira'm, sóc aquí, gira't..." I ella el mirarà, tindrà la certesa que sempre hi serà i retornarà a ell amb tot l'amor... I recordarà sempre les seves paraules preferides: "Bon dia, princesa" ...

PER FIDELITAT ALS SEUS MILLORS MOMENTS! 

I TOTS EN TENIM ELS NOSTRES!

Sóc aquí (La vida és bella)

ANGOIXA, INQUIETUD

ENCARA MÉS ETTY, 

ESPERO QUE NO US CANSI. M'INSPIRA

"I també hi ha aquella estranya inquietud que no sé encara com canalitzar. Però qui sap si precisament aquesta angoixa o pugui arribar a donar bon fruit en el meu treball, quan sabré governar-la".

Tan de bo sabés jo governar aquesta estranya inquietud que dia sí dia també apareix, una mica sobtadament... quan la desesperació per un bona nit no correspost d'immediat m'enfonsa del tot...

Com pot ser? Em pregunto una i altra vegada. I no trobo resposta, perquè l'angoixa s'apodera de mi irracionalment... I em desespero! Un crit d'enyorança desconsolada em travessa el cap, el cos i l'ànima i...

Crec que té a veure amb la meva edat, amb el meu cicle vital de dona, amb la necessitat d'un segon viatge... L'últim, suposo, en alguns aspectes...

No sé encara com canalitzar la inquietud. I la tristesa m'envaeix i les llàgrimes retornen... I no sé què fer...

L'única cosa que em consola és saber-me estimada per Algú que acompanya aquest meu estat d'ànim sense renyar-me, ni jutjar-me, ni res de negatiu que em pugui imaginar...

Llavors brollen dels meus llavis les paraules del salm après, recitat, encarnat íntimament en el fons més profund de les meves entranyes de dona fràgil i vulnerable que és a punt de trencar-se:

Tot jo tinc set de Tu, 

per Tu es desviu el meu cor

com terra eixuta, sense una gota d'aigua.

LA MEVA ÀNIMA S'HA ENAMORAT DE TU.

LA VIDA UNA LLUITA MINUT A MINUT (I)

BONA NIT AMB UN PENSAMENT DE QUI JA ENDEVINEU:

"Hi ha moltes altres coses al meu voltant, i la vida és rica, encara que cal conquerir-la minut a minut" (E. H)

Adonar-se de tot el que ens envolta... Fer experiència de tot el tenim, de tot el que se'ns dóna, fins de l'aire que respirem... I donar-ne gràcies (jo ho faig a Déu).

Valorar la vida com un regal inesperat que ens sorprèn cada dia perquè cada dia l'estrenem, perquè ens porta novetat, joia... I donar-ne gràcies.

Lluitar per a conquerir la vida a cada instant. Perquè no la posseïm, perquè és més que allò que nosaltres som i alhora és tan dins nostre...

Lluitar per a estimar, malgrat les incerteses i les pors... Sense defallir... Lluitar ni que sigui per un amor no correspost, amagat, però tan íntim a una mateixa... 

Un amor que es desborda, que es vessa... Conquerit a cada minut, a cada instant... Perquè sigui com sigui és el que ens fa viure i ens nodreix per a...

SEGUIR CONQUERINT LA VIDA

PERSONES QUE DEIXO FLORIR

US DIC ALTRA VEGADA BONA NIT AMB L'ETTY:

"Hi ha persones que porto dintre meu com brots i que deixo florir"

Com sempre... pensar en aquesta frase em porta serenor... i bona falta em fa...

A voltes porto les persones en el meu interior com si fossin una possessió que res ni ningú m'han de poder prendre...

I deixar florir deu voler dir deixar que siguin elles mateixes i així, com són... estimar-les amb tot el cor i tota l'ànima...

Però no com a productes que jo emmotllo a la meva imatge i semblança, sinó com a éssers vius, creats a imatge i semblança de Déu, que tenen una llibertat que no tinc cap dret a envair...

Per aquest motiu, encara que em segueixi costant... pensaments, sentiments, plors... he de deixar que l'altre sigui altre....

La qual cosa comporta anar sortint de puntetes a poc a poc de la seva vida, perquè de fet ja se n'ocupa ell mateix de no deixar-te entrar on no vol... 

Ho he de respectar... Ho sé... Em costa, però, d'acceptar-ho... Me l'estimo molt!

L'experiència ha de servir i no cal dir res... Tot s'anirà succeint fins... que Déu vulgui...

Sort en tinc d'Ell... sort... D'això sí que n'estic convençuda i plenament. De l'amor d'un Déu que ens ha donat la prova més gran d'amor...

A Ell encomano aquest temps ple d'incerteses.